16/04/2024
Sembla que la caiguda de l'oferta del lloguer que molts analistes del sector immobiliari anaven predicant des l'aprovació de la nova llei de l'habitatge, s'està començant a notar.
Si bé és cert que tothom té dret a un habitatge, també ho hauria de ser que qui s'ho pot pagar vagi al mercat lliure i qui no s'ho pot permetre hauria de poder optar a un p*s públic de lloguer.
El que passa és que les administracions públiques porten dècades pràcticament inactives en aquest sector i només generen obra pública de forma simbòlica. I una flor no fa estiu.
L'estat espanyol ( i les comunitats autònomes també) està lluny dels estandars europeus de parc de p*sos públics. El seu percentatge respecte del parc públic resulta irrisori.
I com que no fa la feina que li pertoca en dotar-se d'un mínim parc immobiliari públic, passa part de la seva responsabilitat en aquesta matèria cap el sector privat mitjançant normatives d'habitatge cada vegada més restrictives de drets pels propietaris, limitant de rebot un dret constitucional fonamental com és el dret a la propietat privada.
Si les normes sectorials van imposant més obligacions a una part ( arrendadors) i més drets a l'altra part (arrendataris), causant a la pràctica una desproporció entre les dues parts, la llei deixa de ser justa i causa els efectes contraris als desitjats, com ara la reducció de l'oferta.
Així, la llei de l'habitatge tensiona més el mercat del lloguer i dificulta l'accés al lloguer per la majoria de la població.
Des del punt de vista jurídic, les noves normes jurídiques dificulten i sovint impedeixen que l'arrendador ( gran tenidor o no) pugui recuperar judicialment la possessió de l'habitatge si l'arrendatari no paga el lloguer, sigui lloguer de mercat o el que la llei anomena "lloguer social", podent restar anys ( sí, anys) el procediment suspès al jutjat.
Si no ens dotem d'un procediment judicial àgil, efectiu i ràpid de recuperació de l'immoble pel seu propietari en cas d'incompliment de l'arrendador de les seves obligacions, no és d'estranyar que l'oferta de p*sos de lloguer es redueixi i molts més p*sos es retirin del mercat de lloguer per tal de destinar-los a altres usos.
Les administracions públiques han de fer la seva feina, amb una bona i justa llei d'habitatge, però sobretot aportant directament p*sos públics al mercat de lloguer. Si fos així, molts p*sos ara tancats o destinats a altres usos tornarien al mercat lliure de lloguer i a un preu assequible.
És a dir, si l'Estat i les comunitats autònomes fan la seva feina (i no el que fan ara) , el sector immobiliari privat respondrà aportant p*sos pèr a llogar.
Contràriament, si el sector públic continua com ara, no ha d'estranyar a ningú que cada vegada sigui més difícil per la gran majoria trobar un p*s de lloguer per a viure.
L’oferta de lloguer permanent s’ha reduït un 13 per cent a Catalunya un mes després que s’aprovés l’índex de referència dels preus, segons un estudi elaborat per Idealista. L’informe precisa que la caiguda s’ha estès per les capitals de les quatre demarcacions, a Girona el nombre d...
