12/08/2026
48 hores abans de marxar de vacances. I us vull compartir una reflexió.
Aquest any judicial que s’ha acabat he vist molts casos de violència. I us diria que de tots n’he tret un denominador comú:
La violència, com el càncer, s’ha d’extirpar.
És igual si és un progenitor que agredeix un fill, un fill que maltracta el pare o la mare, violència de gènere, violència domèstica, etc.
De la mateixa manera que, si tinguessis càncer, demanaries que te l’extirpessin i probablement no et limitaries a treure només el que es veu: també voldries eliminar una zona de seguretat al voltant de les cèl·lules cancerígenes per evitar que en quedés cap que pogués tornar a reproduir-se, amb la violència passa una cosa semblant.
La violència no s’ha de maquillar.
No s’ha d’intentar arreglar.
No s’ha de normalitzar ni deixar que torni a créixer.
S’ha d’extirpar.
Perquè amb la violència, com amb el càncer, cal actuar sobre allò que la provoca i evitar que es reprodueixi.
